Massa coses...al dia a dia

Sovint penso que a la vida d’una persona esdevenen massa coses i no tens temps de viure-les amb plenitud.
I passes per sobre de moltes i ni te n’adones que et passen...
Ara, en ocasió de tenir un “gosset” i haver-lo de portar a passejar, tinc més ocasions que abans per reviure, repassar allò que visc i que passa al meu voltant.
És quan m’adono de la superficialitat amb què he viscut els esdeveniments del meu entorn i també dels esdeveniments del meu interior (pensaments, il·lusions, desitjos, valoracions, prejudicis i judicis...)
Hi ha dies que m’agrada comunicar algun fet viscut immediatament... i altres els passo, creient que no són importants a comunicar.
Coses que se m’acudeixen ara mateix i que he passat superficialment...
- el meu gos s’ha trobat un altre gosset...s’han saludat i han continuat el seu camí com si res...
- ara es posa a ploure, després de molts de dies.... i aquelles formigues que trobo a la muntanya fent la seva feina, amunt i avall, de moment se suspen, tot esperant que millori el temps.
- al meu cotxe li anirà bé una ruxadeta que estava molt brut.
- penso amb els amics d’una amiga meva que viuen a Palestina i que necessiten moltes coses per poder viure dignament i amb il·lusió.
- Acabo de trobar, pel carrer, un nét meu de 7 mesos. Ha somrigut quan m’ha vist. No se pas quins sentiments vivia. Deuen ser els sentiments que viuen els nens de set mesos. Millor dit, no els sentiments en general, sinó els propis d’ell, com a personeta que és. Un misteri...però es veia feliç. I sempre em pregunto...com és que la mare se l’estima tant que gairebé només pensa en el seu fill. I aquelles mares que no poden o no volen estimar els seus fills..!! És possible això..?