miarroba
kanji to katakana-sama

Nah, como no tengo nada que comentar, voy a colgar una historieta que escribí, a ver si se vuelve un proyecto algo más ambicioso... ya me direis si os gusta ;) [està en catalán...]:


<<Aquell vespre feia fred en el poble mariner. Era la nit de Nadal, i celebraven el naixement de Nostre Senyor, però aquell Nadal era diferent. El Baix tragué el cap per la finestra i mirà a l’exterior. Ja no era el primer cop que ho feia aquella tarda, però encara no havia vist a ningú dels qui acostumaven a passar. Mirà al cel i va veure que encara no era hora de missa. Estranyat baixà al carrer i va veure el Jove.
- Ei!- cridà- On està tota la gent? Porto tota la tarda sense veure ningú.
- Estan tots a l’església –contestà-. Jo ara hi vaig, que havia d’acabar de netejar la barca, que avui el nou s’ha marejat.
Van riure i caminaren cap a l’església, tot parlant del fred d’aquell hivern. Van arribar a l’església, per rutina, sense pensar. A dins hi havia tot el poble. Tot hi així, com que hi havia gent que se n’havia anat, hi havia varis bancs buits. Mentre buscaven lloc sentien com el capellà donava missa en llatí. Dins de l’església feia calor, cosa estranya, ja que més aviat acostumava a fer fred. El Jove donà un cop d’ull a la sala, sense deixar de seguir la missa, que feia poc que havia començat. Tothom restava dret, ells inclosos, amb el cap cot i resant, escoltant el pregó. Però hi havia una cosa que era diferent de les altres misses. Al darrere del mossèn hi havia una dona lligada a un tronc plantat al terra, a un forat improvisat. La dona duia uns draps esparracats com a roba que li tapaven les parts, però estaven tot bruts i esparracats. Tenia la cara contorsionada d’horror, pànic i dolor, i se li veien nafres pertot el cos que duia descobert. El mossèn donà permís per a seure i tothom ho feu. Al costat del Jove hi havia asseguda la vella.
- Que ha fet aquesta dona? –li preguntà el Jove.
- Que no ho saps? –la Vella semblava sorpresa- Es veu que practicava bruixeria. En teoria és un secret, però està en boca de tots –mirà que ningú l’escoltés i s’acostà més a ells-. Es veu que l’ha delatat Maria de casa del Pou, es veu que el seu marit freqüentava a casa de la bruixa –sacsejà el cap- El devia haver encantat amb algun sortilegi.
El capellà deixà de parlar i tots tres es giraren. L’home de Déu mirà la condemnada i l’esquitxà amb aigua. La donà semblà recuperar la consciència del que estava passant amb el contacte amb l’aigua beneïda i començà a forcejar i a insultar, tant al capellà com a la gent del poble. Ningú la mirà i el Jove apartà la mirada. Quan es calmà tornà a l’estat anterior, abatuda, horroritzada i terroritzada. El baix sentí un plot darrere seu i es girà. A la porta de l’església hi havia tres nens, dos nois, el més gran dels quals no devia tenir els dotze, i una nena que encara no havia vist sinó dos hiverns. El més gran d’ells mirava el capellà, amb odi i impotència. L’altre nen plorava a llàgrima viva, sufocant el plor. La ena petita dormia als braços del germà gran. En girar-se per a preguntar qui eren veié com més d’un es girà i els mirà amb cara de fastig.
- Són els fills de la bruixa –digué la vella, amb menyspreu, al donar-se compte que els havia estat mirant- no sé com va tenir el valor de portar fills al món.
El Baix es tornà a girar, però els nens ja no hi eren.

Cap al tard, quan la lluna, plena, s’acostava al punt màxim de la seva trajectòria, tragueren la dona al carrer, i la plantaren a la pira muntada a la plaça major. En aquell moment el pànic s’apoderà de la bruixa i començà a combulsinar-se, en un intent inútil de fugir de la sort que tenia assignada. Al sortir de la casa de Déu la gent semblà transformar-se. Ja no quedava ni rastre del silenci que havia regnat a l’església. Al contrari, la gent havia format un passadís fins al centre de la plaça, i insultaven a la bruixa mentre l’arrossegaven fins a la pira. Fins i tot més d’un li tirà pedres. Sols es tornà a fer silenci quan el mossèn, acompanyat per un morro que portava una torxa, alçà les mans i digué unes últimes paraules en llatí i feu referència a la acusació que la bruixa rebia amb la llengua vulgar. Seguidament el mosso encengué la pira i la dona feu un crit. La gent tornà a insultar-la, i ella cridava, primer de terror, i després de dolor, maleint tothom a mesura que notava com la vida se li escapava per culpa d’aquelles flames que poc a poc li anaven cremant la carn i emplenant-la de butllofes. El Baix també la insultava, igual que la Vella, però el Jove es quedà mirant aquells tres nens que ploraven per la seva mare, en silenci, a la penombra d’un carreró.>>

Esto es todo por hoy^^

Ah! una cosa más^^

Carinne *.* (muakks)
________________________
FALTAN: 8 dias para verla *.*

004
Usuari@ invitad@
PoMeTaChi ï¿½ El 05/03/2009 a las 20:48

Naaaaaas!

Última foto del fotolog de TsuHydeistCosplay
TsuHydeistCosplay ï¿½ El 05/03/2009 a las 20:50

hi linda pig
bueno adios suerte.....

Usuari@ invitad@
PoMeTaChio ï¿½ El 05/03/2009 a las 20:50

Te comento desde el portatil de Gisela que ahora no esta..^^'
Es que internete de la recepcion me ha fallado. U_U
Siempre me pasa lo mismo. Maldita sea! T^T

En fin.. de aqui a nada te llamare. No podremos hablar mucho porque debo llamar a mi compañera.. pero bueno.

Besos!

Te quiero!

PD: Como estoy de incognito en el despacho de Gisela, no me da tiempo de leerme lo que has escrito. U_U
No quiero que me pillen aqui asi que...
Cuando pueda me lo leo. ;)

PD2: No se porque dices que con la foto te voy a maldecir...O_O

Última foto del fotolog de NearDrive
NearDrive ï¿½ El 05/03/2009 a las 20:54

nah, k habia puesto otra foto ^^' pero pesaba 2.3mb... i solo deja subir como máximo 2mb...

Deja ahora tu comentario...
ó conectate a miarroba y comenta con tu usuario
1000
Acerca deFoto de NearDrive

NearDrive

Hombre, 32 años

España

2024
2023
2022